Can Facundo és com s’ha anomenat popularment la botiga de queviures que dóna nom a aquest restaurant. Fa anys els seus propietaris van incorporar al negoci una rostisseria, i finalment es van decidir a habilitar la casa familiar contigua com a restaurant. El resultat és un local espaiós, amb caràcter i molta llum.

El local, que fa cantonada, està format per dos ambients diferenciats. L’antic habitatge, del qual se’n van enderrocar tots els envans, està dedicat a la venda de plats preparats i el bar. Aquesta és la zona amb més encant degut a la conservació d’elements antics: es va polir el terra, de mosaic hidràulic; es va restaurar el sostre de revoltons, deixant a la vista el rajol, que havia estat pintat; i es va repicar la paret de la banda del carrer per deixar-ne la pedra vista.

L’amplitud de l’espai, d’una llargada considerable, va permetre la instal·lació d’una gran barra que, fent cantonada al seu extrem, enllaça amb la zona de restaurant, perpendicular al bar. Tot i tractar-se d’una àrea completament diferent -havia estat el garatge de la casa- es va voler que no hi hagués cap separació. Per aconseguir-ho, deixant de banda l’enderrocament de la paret existent, es va salvar el desnivell amb una rampa ampla que permet transitar amb fluïdesa, alhora que fa el local perfectament accessible per a persones amb mobilitat reduïda.

Malgrat ser una zona més moderna, amb sostre insonoritzant, es va deixar el terra de pòrtland existent, restaurant-ne les parts més degradades amb un rodet que n’imita el primitiu gravat antilliscant, una eina dels anys trenta rescatada del magatzem de Tané Construccions. Els principals atractiu de l’estança són, però, la llar de foc per una banda, construïda amb la intenció que sigui un dels principals atractius de l’establiment; i, per l’altra, la llum. Orientada a cara sud, es va aprofitar aquesta circumstància fent una gran obertura, el marc de la qual entra al local, de manera que l’espai guanyat a l’interior es va aprofitar per instal·lar una porta. A l’altra costat de l’estança, es va fer una altra obertura per aprofitar també la llum del pati, que es va adequar per a l’ús com a terrassa.