Dues cases de poble que, unides, es converteixen en un gran casalot. El propietari d’aquesta residència, gran amant de l’antic i rural, va poder complir el seu somni de viure en una gran casa de pedra i maó, però en ple centre urbà.
L’entrada s’efectua per una d’aquestes cases, on se situa l’escala d’accés als pisos superiors. La planta baixa de l’antiga casa veïna, dedicada a la sala principal, està coberta per una magnífica volta catalana, que es va restaurar amb cura, deixant els maons a la vista. De la mateixa manera, es va descobrir la pedra de les parets, i al terra es va col·locar rajola ceràmica, dotant al conjunt d’una gran autenticitat.
La planta baixa de les dues cases es va ampliar per la part posterior per donar cabuda a la cuina. Amb sortida al jardí, la sala es va cobrir amb un sostre de bigues de fusta, sobre el qual hi ha una terrassa.
El primer pis es va remodelar completament per acollir les habitacions. Finalment, es va construir un últim pis, semblant a una golfes, seguint l’estètica general de parets de pedra, maó i sostres amb bigues de fusta.
Aquesta casa va merèixer un reportatge a la revista Casa de Campo, número 46.
