L’estiu passat vam tenir l’oportunitat de restaurar l’anomenat campanar vell de l’Església de Sant Martí, a Palafrugell. Molts vilatans, en veure la bastida -bastant espectacular-, ens preguntaven què hi fèiem, a la parròquia. Alguns ni tan sols s’havien fixat mai en l’existència d’aquesta estructura; d’altres no en sabien l’ús. I és que, efectivament, el campanar vell és bastant desconegut entre els palafrugellencs, però també entre els entesos, ja que no hi ha gaire documentació que en parli.
El campanar estava en molt mal estat i s’hi va haver de fer una restauració molt completa, detallada a l’article que Joan Serra Coll va publicar a la Revista de Palafrugell del mes d’octubre, titulat Els dos campanars de l’església de Sant Martí, que reproduïm aquí en part més avall. Com a curiositat, a la part inferior de la teulada s’hi va trobar un rajol amb l’any de 1832 gravat, que va ser restaurat i col·locat de nou. Lluís Martí, el paleta que va treballar en el projecte, va tenir la iniciativa de col·locar-ne un altre amb la data d’aquesta última restauració. Podeu veure tot això a la galeria de fotografies.
“Els dos campanars de l’Esglèsia de Sant Martí
Fa un parell de mesos que s’ha restaurat el campanar vell que hi ha a la façana que dóna al costat de tramuntana de l’església parroquial i que té com a base la paret mestra de la nau principal del temple. La majoria de la gent ignora què representen aquests dos pilars fets de pedra irregular, coberts amb un teuladet tirat a quatre vents. Aquest vell campanar sense campanes estava en molt mal estat de conservació i ha calgut rejuntar les pedres, fer el teulat de cap i de nou i canviar-ne el fustam que era corcat.
En la seva restauració ha aparegut un rajol amb la data de 1832 que devia ser la data d’alguna reforma anterior. També han sortit a la llum quatre teules, dues vidrades de groc i dues de verd, que la molsa tenia amagades. El teulat és rematat amb una peça rodona de ceràmica que aguanta una creu de ferro posada de nou, ja que, la vela, el rovell l’havia rovellat. Aquesta creu té els braços giratoris i serveix de sageta dels vents. A la part interior de les pilastres, s’han trobat quatre forats que, segons el rector Mn. Felip Hereu, és a on anaven encastats els jous que aguantaven les dues campanes, que tant podien ésser fixes com vogar, i com que encara no hi havia els teulats de sota, que cobreixen les capelletes, probablement es tocaven des del carrer, ja que no hi ha cap forat que doni a dintre. Aquest era el campanar primitiu de Sant Martí, quan encara no s’havia construït el nou del costat de migdia, adossat a la nau central del temple, ja que l’església es va ampliar en diferents ocasions”.
